Aquesta monografia aborda els inicis de Fontserè en l’àmbit de la fotografia a Nova York a finals de 1950 i els projectes que l’artista va desenvolupar al llarg de la dècada següent, tot documentant la geografia «humana» de diversos països d’Amèrica i Europa. Es presta especial atenció a les seves relacions amb els nuclis intel·lectuals, artístics i, específicament fotogràfics tant de Nova York com de Barcelona i, en concret, la seva estreta vinculació amb Camilo José Cela, amb qui des de 1966 va idear diferents fotollibres que havien de ser editats a Espanya, com ja ho feien aleshores Oriol Maspons, Julio Ubiña o Joan Colom, entre d’altres.
L’estudi compta amb especialistes i persones que van tractar amb Carles Fontserè i publica de manera inèdita correspondència, material fotogràfic i, en particular, documentació sobre els projectes de l’artista amb Cela.
Col·laboradors: Núria F. Rius, Pep Rigol, Núria Batllem, Glòria Bosch, Pilar Parcerisas, Daniel Giralt-Miracle, i Ricard Planas.
Data de publicació: 2017.
Editen: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i Diputació de Girona.
